No ens podem continuar enganyant. Cal actuar.

Estava davant l’ordinador, esperant que la Rosa tornés de l’entrenament per poder sopar, quan han donat la notícia que cinc dels inculpats pel “l’Operació Pretòria” aniran a la presó provisional per ordre del jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón.

Fa dies que estic desorientat, no entenc res, les notícies tenen un regust repugnant, fastifós. En Millet, que era un home respectat per tots, i importants expolítics i polítics en actiu acusats de casos molt greus de corrupció. Maneres de fer absolutament diferents per part de la justícia en un cas i en l’altre, el primer surt somrient dels restaurants, mentre els segons són fotografies emmanillats. Alguns mitjans de comunicació donant les notícies de forma esbiaixada i/o interessada, repetint una i altra vegada uns fets que contribueixen de manera molt significada a la degradació de la política, però, sobretot, a la degradació del país en el seu conjunt. Estem perdent respecte i credibilitat dins i fora de casa nostra. Correm el risc que el que hem anomenat “desafecció per la política” arribi a casos extrems, afectant, fins i tot, als militants dels partits.

Ahir l’Espadaler deia a l’assemblea de CiU de Mataró que “la corrupció a la política és un tema que no tenim resolt i que s’ha d’afrontar amb serietat, fent autocrítica i amb un anàlisi seriós, per corregir el que calgui”. Té raó. Hem de fer autocrítica, no és moment d’atacs i retrets d’uns cap els altres, hem d’actuar amb sinceritat i posar totes les energies per intentar capgirar aquesta situació i per fer que la política catalana torni a ser motiu d’esperança i d’il•lusió. Si no ho fem és el país i la seva gent els que hi surten perdent.

A l’espera de judicis que desmenteixin el que s’ha dit fins ara, una vegada conegudes les diligències prèvies del jutge, tots els partits importants de Catalunya i de l’Estat tenen gent implicada en casos de corrupció. Encara que és cert que els implicats de CiU són militants històrics, sense cap responsabilitat actual, mentre que els dels altres són polítics que han actuat contra la llei estant ocupant responsabilitats institucionals i en els respectius partits, tots els casos, de confirmar-se, són d’extrema gravetat.

No ens podem continuar enganyant, hem d’actuar amb contundència i sense d’oblidar-nos de resoldre el finançament dels partits, que és un altre dels problemes greus que arrosseguem.

Només és una opinió personal.

Un article per llegir

A la contra del diari AVUI hi ha un parell d’articles que es bo de llegir. Un és el d’Empar Moliner, titulat “El príncep de Girona i d'Astúries”, no us el perdeu! Però l’altre és encara millor, l’escriu l’Iu Forn al seu espai PASSA-HO! I el dedica a la recomanació feta pel Consell Escolar de Catalunya sobre com hem d’anomenar les Festes de Nadal i Setmana Santa. He cregut que mereixia ser reproduït:

Queda prohibit el Nadal

La conselleria de Sostenibilitat Sostenible ha decidit: (1) El 25 de desembre serà anomenat, oficialment, Dia del Solstici d'Hivern i la Celebració del Naixement del Sol. (2) El pessebre és dirà ara Representació d'Escenes Quotidianes No Urbanes. La presència de figuretes haurà de ser paritària. L'Àngel anunciador no podrà aparèixer a més de 80 per hora. A la Mare de Déu i a Sant Josep se'ls aplica la llei de successions contra els rics i els poderosos i res d'establia, a parir a la via. El Nen Jesús serà la nena Jesusa. (3) S'eliminen els llums nadalencs i s'apagarà la resta d'il•luminació com a mesura d'entristiment global. (4) Els 3 Reis Mags i les 3 Reines Magues seran l'heterosexual, l'homosexual i el transsexual. Es crea la figura d'un quart Rei i una quarta Reina bisexuals. L'Estel de Betlem es canvia per una imatge del Subcomandante Marcos. La Cavalcada se celebrarà per Halloween, que és quan els nens hauran de disfressar-se ja que el Carnaval desapareix del febrer per no coincidir amb la Setmana Blanca. (5) El tortell de Reis i Reines serà substituït per un falafel amb sorpresa. La sorpresa haurà de ser una autentica merda, no fos cas que el nens tinguessin alguna mena d'alegria o d'il•lusió. (6) El Pare Noel es manté igual, però arriba en bicicleta per evitar l'explotació animal dels pobres rens. (7) La Missa del Gall s'anomenarà del Xai i s'hi sacrificarà aquest animal en direcció a Pamplona. (8) S'elimina el cagatió per apologia de la violència. (9) El vesc, la ponsètia, el boix grèvol i l'arbre de Nadal seran substituïts per plantes de marihuana que, en ser fumades, permetran cantar "que guais que està la maria, fum, fum fum". I (10) el dinar de Nadal serà vegetarià i no transgènic. Els ingredients hauran de comprar-se en una botiga de comerç just. Queden prohibits el vi i el cava i serà obligatori beure sucs baixos en calories. Amén... o no.

Escultures públiques de Mataró

Navegant per internet, cercant ves a saber que, fa uns dies vaig anar a parar a un bloc interessant: “Escultures Públiques de Mataró”. Com autor hi figura només un nom: Cristian. Sembla que està fet o iniciat el 2007.

.

Coneixia algunes publicacions, entre elles el llibre de Jesús Nieto i Glòria Safont – Tria, editat per l’Associació de Veïns Mataró – Centre i la publicada per "El Tot Mataró", però no tenia coneixement d’aquest bloc. L’he trobat interessant, no l’he mirat en deteniment per saber l’exactitud de les dades, però, tot i que hi ha algun error, només la iniciativa ja té valor. A més, hi ha un plànol de la Ciutat amb la situació de les quaranta-nou escultures ressenyades i les entrevistes a l’artista Pere Coll i el crític d’arc Pere Pascual (Pic).

Vull felicitat l’autor per l’idea i m’agradaria poder encoratjar a continuar el treball. Iniciatives com aquesta, tot i ser fetes amb pocs mitjans, mereixen ser promocionades.

Avui la gent ha sortit al carrer a Cerdanyola

Durant tot el dia la plaça Onze de Setembre, al barri de Cerdanyola de la nostra Ciutat, ha estat plena de persones de totes les edats. Un grapat d’entitats han sortit al carrer per explicar qui són i que fan. Al final, en un improvisat teatre a l’aire lliure, altres entitats mostraven allò que saben fer.

Tot i ser la primera Mostra d’Entitats a un barri, la ciutat té bones experiències en aquest àmbit. Per això, crec que el més important d’avui és que s’ha demostrat que aquell espai, sovint criticat i posat com exemple de lloc on hi ha conflictes socials, és un espai de tots, per gaudir-ne en companyia dels veïns.

Escola de Tardor de CDC

Ahir a la tarda i avui al matí s’ha celebrat l’Escola de Tardor de CDC, que des de fa uns any porta el nom de “Ramon Juncosa”, al qual vaig tenir l’honor de conèixer personalment. Si l’any passat vam trobar-nos a les comarques de Girona, enguany l’escola s’ha fet en un hotel de Vila-seca, al Tarragonès.

El fil conductor de l’escola ha estat “Catalunya, escenaris de futur”. Malauradament ahir no vaig poder-hi assistir, però avui no m’he perdut ni un moment de les taules rodones que s’han fet. La primera, “La lluita per l’autogovern: lliçons del passat, reptes de futur” l’ha presentat en Josep Rull, diputat i cap de llista de CiU a Terrassa.

L’Agustí Colomines, director de Catdem, ha afirmat que “el catalanisme no està en crisi, sinó en un procés de transformació, el que està en crisi és la catalanitat”. També ha dit que “no és veritat que el sobiranisme avanci entre la població, però si que és veritat que avança dins dels partits polítics”. Ha justificat la seva afirmació en que si no fos així, les eleccions no les guanyaria qui les guanya. Amb aquestes paraules van passat pel cap moltes converses amb companys de CDC que, impacients, volen l’Estat Propi per demà mateix. Som molts els que volem una Catalunya lliure i independent, però hem de ser realistes i molt conscients de la composició social que tenim i de qui és la seva voluntat.

La Montserrat Guibernau, catedràtica de Ciències Polítiques, ha parlat més del desprestigi de la democràcia que no pas de l’autogovern, tot i que ha fet unes reflexions molt interessants i ens ha dit que hem de veure el futur com un espai de llibertat. Josep M. Solé i Sabaté, el darrer de la taula en intervenir i qui més polèmica ha portat, ha donat per esgotada la via de l’Estatut. Per a ell, el Tribunal Constitucional no està legitimitat i el que s’ha de fer és anar cap a la independència. Ha estat molt gràfic amb l’expressió: “Ens han de tornar la cartera que ens van robar l’11 de setembre de 1714”.

Després d’una petita pausa, la segona taula, presentada pel futur alcalde de Barcelona, en Xavier Trias, i amb títol: “Receptes per sortir de la crisi econòmica”, ha reunit personalitats com Antoni Abat, president de CECOT, Josep M. Àlvarez, secretari general d’UGT, Judith Panadés, professora de l’UAB, i Miquel Fraile, secretari general de la Confederació Catalana de Comerç.

En aquest cas, l’Antoni Abad i Josep Ma. Àlvarez han estat els ponents que més m’han agradat, tot i reconèixer que la intervenció de la Judith Panadés ha estat molt pedagògica, com s’escau a una bona professora. Abad i Àlvarez, que han tingut uns posicionaments com corresponia a les organitzacions que representen, ens han deixat amb ganes de debat. Coincidien, però, en moltes coses, com per exemple en que un dels problemes de la nostra economia és la baixa productivitat. Pel primer, encara no s’ha inventat altra recepta per progressar que treballar. Pel segon, segons el camí que agafem, sortirem semblant-nos més al model marroquí que al model alemany.

Ha tancat l’Escola de Tardor la intervenció de l’Artur Mas, per a qui és fonamental que el país pugui tenir esperança i il•lusió. Però no n’hi ha prou, sinó que la recuperació econòmica no serà possible amb governants dèbils, sense rumb i sense lideratge, com els que té ara mateix Catalunya.

Després d’escoltar l’Artur, tots hem sortit amb el missatge clar que l’objectiu dels propers mesos és que Catalunya tingui un govern fort, tant de portes en dins, com de portes en fora, doncs, mentre Europa no tingui un paper més important, ha de ser capaç d’influir a Madrid. No podrem avançar socialment i obtenir més benestar sense una base sòlida i dinàmica.

L’Escola ha estat de les més participades, en una mostra de la bona salut del partit i de la capacitat per afrontar les dues properes conteses electorals, la del Parlament de Catalunya i la de les eleccions municipals.

Una altra forma de veure el Ferrocarril

El primer acte del programa “El Ferrocarril a Mataró” ha estat una conferència a càrrec de l’enginyer Jordi Font-Agustí amb el títol: "El ferrocarril en temps de crisi a través de la literatura i les arts".

Hi he anat sense saber que podia trobar-me. Barrejar el ferrocarril amb l’art se’m feia estrany, però la veritat és que he sortit molt satisfet de la Sala d’Actes de Caixa Laietana, satisfet per no haver-me perdut una exposició com la que ha fet el Sr. Font-Agustí.

Ha començat amb un relat històric sobre el tren i la seva repercussió social. També ha fet alguna referència a les passions col•leccionistes que desperta i, finalment, ha relacionat el ferrocarril amb la literatura, la pintura, el cinema i també el còmic. Ha estat una conferència amena, amb exemples, ajudada per una projecció, però no llegint les diapositives, com passa moltes vegades. El conferenciant ens ha ensenyat una altra visió del ferrocarril i no ha amagat la passió que hi té. Per a ell, el tren és un atractiu pel creador, una metàfora del món en el que vivim i la imatge d’un futur millor.

L’acte ha acabat amb la inauguració de l’exposició d’una maqueta ferroviària modular. Tot en el marc de la commemoració del 161 aniversari del tren entre Barcelona i Mataró, el primer de la Península.

Civisme i Participació

Ahir, el Dr. Norbert Bilbeny, catedràtic d’ètica de la UB, ens va parlar, en un acte celebrat a la Nau Gaudí, de la implicació i el civisme de la ciutadania per aconseguir una bona convivència. Bilbeny va diferenciar el concepte de civisme dels urbanitat i políticament correcte.

Per el conferenciant, el governs no fan prou. Dediquen molts recursos a realitzar activitats cíviques a través d’entitats, però no ho fan de forma sincronitzada. Hem descobert el civisme per la necessitat de lluitar contra l’incivisme (mala educació,vandalisme, ... ). És evident que si volem qualitat de vida, el civisme és imprescindible, però això necessita compromís i anar en contra de la “cultura de l’excusa”, entesa com l’actitud de desentendre’ns quan observem comportaments incívics. Cal recriminar als incívics.

Va tornar a insistir en que els governants no fan prou, han de ser més valents i lluitar contra l’incivisme, malgrat no sigui rendible “renyar” al ciutadà.

També varem escoltar al Sr. Ramon Nicolau, comissionat d’alcaldia de participació de l’Ajuntament de Barcelona, que va parlar de “les entitats i el capital social” i al Sr. Joan Manuel V. Parisi, membre de la junta del Consell d’Associacions de Barcelona, que va explicar experiències de participació en iniciatives conjuntes, i de manera especial del Consell d’Associacions de Barcelona, entitat de tercer grau, va posar diversos exemples de cohesió associativa, com l’Agència de Serveis a les Associacions i Torre Jussana, amb gestió compartida pel Consell, del qual ell forma part. i l’Ajuntament de Barcelona.

Vaig haver de marxar abans que l’acte acabés perquè tenia una reunió, justament d’una entitat, però va ser molt interessant. Malgrat tot, vaig trobar a faltar una mica de diversitat, fora bo contrastar experiències de ciutats amb característiques diferents i governs diferents, hi havia massa uniformitat.

L’Esplaí Garbí de Mataró promociona l’educació en el lleure

La Secretaria de Joventut del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya ha escollit l’Esplai Garbí per promoció l’educació en el lleure. Ho ha fet amb un vídeo on hi surten els nois i noies de l’esplai. Els “garbitencs”, infants, monitors i pares, expliquen, durant gairebé quatre minuts, les activitats que realitzen.

A la pàgina del Servei de Joventut hi diu, textualment, que “l’Esplai Garbí sintetitza el concepte d’educació en el lleure. Al vídeo hi trobem alguns dels pilars principals: la participació, la transformació social, la natura, l’aventura, l’educació, la ciutadania... “.

Felicitats als joves que, dissabte a dissabte, dediquen, desinteressadament, el seu temps a l’educació dels infants, perquè l’esplai és, sobretot, educació. Felicitats a tots els que, durant més de trenta anys, han fet créixer aquell projecte que sis joves vam començar dins les quatre parets de l’Escola Santa Anna.

El Ferrocarril a Mataró

Just d’aquí una setmana, el dia 28 d’octubre, es commemorarà l’arribada del ferrocarril a Mataró, el primer de la península, impulsat pel mataroní Miquel Biada i Bunyol.

Al vídeo podeu veure i escoltar l’entrevista al Sr. Antoni Biada, descendent directe de Miquel Biada i president del Cercle Històric Miquel Biada, entitat que promou i organitza la V Fira Ferroviària de Mataró, en el marc dels actes de commemoració del 161 aniversari de la posada en funcionament de la línia de ferrocarril entre Barcelona i Mataró.

Mataró acull la jornada sectorial i municipal sobre immigració de CDC

Feia temps que l’Àngel Colom ens va proposar organitzar, a Mataró, la Jornada que el Secretariat Nacional d’Immigració i el Departament de Política Municipal de CDC organitzaven conjuntament. El títol, Nous Catalans i municipi: Polítiques d’Immigració, defineix molt bé el seu contingut.

Un programa molt dens que es va portar a terme des de les 10 del matí fins a 2/4 de 3 de la tarda de dissabte passat al Centre Cívic de Pla d’en Boet. Taules rodones, grups de treball o tallers i diverses intervencions de persones amb responsabilitats en el terreny de la Nova Ciutadania van anar dibuixant la situació en la qual es troben molts nous catalans, així com les polítiques que els municipis porten a terme per tal que la seva integració sigui una realitat.

Un èxit de convocatòria i de propostes i experiències. Com a conseqüència principal de la Jornada, es posa en marxa l'organisme municipalista que d'ara endavant impulsarà les polítiques d'acollida en els municipis: el Directori d'Alcaldes i Regidors sobre temes d'immigració, que coordinarà Alfons Escoda, regidor de Cerdanyola i Director d'Afers Municipals del Secretariat d'Immigració.

Joan Mora, president del Grup Municipal de CiU, va ser l’encarregat de donar la benvinguda als participants i ho va fer amb una descripció de la situació de Mataró pel que fa al pes dels nous catalans i les polítiques d’acollida que es porten a terme.

 

Va cloure la feina feta durant tot el matí una taula de luxe, encapçalada pel Secretari General Adjunt de CDC, Felip Puig, que, en la seva intervenció, referint-se als nous catalans va afirmar que “tenim el deure d’oferir acollida i el dret d’exigir la seva integració”.